• Imprimeix

Preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació

Cal dividir els contractes en lots?

La divisió en lots de l’objecte dels contractes, sempre que sigui possible, constitueix la regla general, havent de justificar l’òrgan de contractació la decisió de no fer-ho. Les raons per les quals l’òrgan de contractació pot decidir que no resulta convenient dividir un contracte en lots poden ser, per exemple, que consideri que la divisió podria comportar el risc de restringir la competència, o fer l’execució del contracte excessivament difícil o onerosa des del punt de vista tècnic, o quan la necessitat de coordinar als diferents contractistes per als diversos lots podria comportar el risc de soscavar l’execució adequada del contracte. 

D’acord amb l’article 5 del Decret Llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, quan l’objecte del contracte no es divideixi en lots, s’ha d’incloure a l’expedient un informe que en justifiqui els motius, i fer-ho constar en el plec.

 

En les licitacions de contractes dividits en lots, es pot fixar un nombre màxim de lots als quals les empreses poden presentar oferta i dels quals pot resultar adjudicatària una mateixa empresa? 

És possible limitar el nombre de lots als quals les empreses poden presentar ofertes i el nombre de lots del que poden resultar adjudicatàries, amb la finalitat d’afavorir la competència i, molt especialment, la participació de les petites i mitjanes empreses en la contractació pública.

Si s’opta per fer ús d’aquesta possibilitat, s’ha d’indicar en l’anunci de licitació i en els plecs o documents que regeixen les licitacions el nombre màxim de lots al qual les empreses poden licitar i el nombre màxim de lots que es poden adjudicar a una mateixa empresa, així com, si s’escau, els criteris objectius o sistemes que s’aplicaran per determinar els lots que seran adjudicats, en cas que l’aplicació dels criteris d’adjudicació pugui donar lloc a què a una mateixa empresa se li adjudiqui un nombre de lots superior al màxim indicat.

 

Com procedeix determinar la solvència a exigir a les empreses licitadores quan l’objecte del contracte s’ha dividit en lots?

Si l’objecte del contracte es divideix en lots, la solvència a requerir a les empreses s’ha de determinar en relació a cadascun dels lots i ha de ser proporcional a aquests. No obstant això, el volum de negocis mínim a exigir es podrà establir per referència a grups de lots en el cas d’adjudicació de varis lots a un mateixa empresa licitadora que s’hagin d’executar alhora.

 

Si el termini establert per a la presentació de proposicions en el plec no coincideix amb el de l’anunci de licitació, quin termini s’ha de considerar?

Quan es produeixi una divergència en el termini previst per presentar les proposicions en el plec i en l’anunci, sempre s’ha de considerar el més ampli, en virtut del principi de seguretat jurídica i per tal d’aconseguir una major concurrència en el procediment d’adjudicació. 

 

En un procediment de contractació en el qual s’han establert diversos criteris de valoració de les ofertes, com s’han d’establir els paràmetres objectius per apreciar el caràcter desproporcionat o anormal de les ofertes?

En cas que s’hagin establert diversos criteris d’adjudicació, els límits i paràmetres objectius per determinar l’existència d’una oferta presumptament anormal o desproporcionada s’han d’establir tenint en compte la valoració de les ofertes en el seu conjunt, per referència a tots els criteris d’adjudicació i no únicament en relació amb el preu.

Aquests paràmetres objectius es poden materialitzar en fórmules referides als diferents aspectes econòmics i tècnics de les ofertes o estar referits a les diferències en les puntuacions parcials i en la puntuació total de les ofertes o a les diferències entre les puntuacions econòmiques i tècniques, entre d’altres, sempre responent a una consideració global i de conjunt de les proposicions.

 

Es pot considerar nul·la una clàusula d’un plec que prevegi com a millora a presentar per les empreses licitadores i a valorar, l’aportació d’una quantitat de diner perquè l’administració contractant la destini a la finalitat pública que consideri oportuna?

Sí, ja que les millores han de guardar relació directa amb l’objecte del contracte. A més, la possibilitat de presentar millores ha de figurar en el plec detallant-ne sobre quins aspectes del contracte s’admeten, sense que es puguin preveure de forma genèrica, i especificant quines es valoraran en concret, la puntuació que rebran i com s’assignarà aquesta puntuació.

 

És necessari ampliar el termini per a la presentació de proposicions quan es modifiquen els plecs?

Els òrgans de contractació han de prorrogar el termini per a la recepció de les ofertes quan s’introdueixin modificacions significatives en els plecs. Aquesta pròrroga ha de ser proporcional a la importància de la modificació.

 

Quin és el termini màxim de durada que es pot establir en una concessió?

Els òrgans de contractació han de calcular la durada dels contractes de concessió de serveis i d’obres en funció de les obres o serveis que constitueixen el seu objecte. El termini general de durada d’aquests contractes és de cinc anys, amb possibilitat d’establir-ne un de superior, sense excedir el temps raonable per a que el concessionari recuperi les inversions realitzades, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit.

En quines licitacions s’exigeix classificació empresarial?

S’exigeix classificació empresarial en les licitacions de contractes d’obres de valor estimat igual o superior a 500.000 euros que duguin a terme les administracions públiques.

En els contractes de serveis no serà exigible la classificació empresarial, amb independència del seu valor estimat, si bé la classificació és un dels mitjans pels quals les empreses licitadores podran acreditar la seva solvència.

 

Com i en quin moment procedimental han d’acreditar les empreses licitadores que compleixen amb els requisits previs exigits en els plecs per contractar?

Les empreses licitadores no estan obligades a acreditar documentalment, en el moment de la presentació de les ofertes, el compliment dels requisits de capacitat i de solvència. Els òrgans de contractació han d’admetre una declaració responsable que substitueixi l’acreditació documental, o bé el document europeu únic de contractació (DEUC) –en els contractes subjectes a regulació harmonitzada només es pot admetre, com a document substitutori, el formulari normalitzat de DEUC.

Així, amb caràcter general, l’acreditació de la possessió de la documentació justificativa del compliment dels requisits previs exigits en els plecs, l’haurà d’efectuar únicament l’empresa licitadora en qui recaigui la proposta d’adjudicació, amb caràcter previ a l’adjudicació.

 

Quina solvència econòmica i financera i tècnica o professional s’ha d’acreditar, i com, si el plec de clàusules administratives particulars d’un contracte no subjecte al requisit de classificació no concreta els requisits mínims i els mitjans per la seva acreditació?

L’òrgan de contractació ha de preveure en els plecs els criteris per determinar la solvència econòmica i financera i tècnica o professional de les empreses, els requisits mínims exigits i els mitjans per acreditar-los. Tanmateix, quan el plec d’un contracte no concreti els criteris i els requisits mínims, les empreses licitadores han d’acreditar la seva solvència a través dels mitjans establerts com a supletoris en l’article 11.4 del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques.

 

Quin volum de negocis es pot exigir, amb caràcter general, en la licitació dels contractes del sector públic?

El volum de negocis mínim anual que s’exigeixi a les empreses com a mitjà d’acreditació de la solvència econòmica i financera no pot excedir del doble del valor estimat del contracte, llevat els casos degudament justificats com aquells relacionats amb els riscos especials vinculats a la naturalesa de les obres, els serveis o els subministrament. Si els plecs no l’estableixen, el volum anual de negocis serà una vegada i mitjà el valor estimat del contracte.

 

En un contracte d’obra per al qual s’exigeix classificació empresarial, totes les empreses que es presenten en UTE han d’estar classificades?

Als efectes de valorar i apreciar la concurrència del requisit de classificació d’una UTE, l’òrgan de contractació o, en el seu cas, la mesa de contractació, ha d’estar a les característiques acumulades de cadascuna de les empreses agrupades. En tot cas, per procedir a l’acumulació de les classificacions, totes les empreses han d’estar classificades com a contractistes d’obres, llevat quan es tracti d’empreses no espanyoles d’Estats membres de la Unió Europea.

 

Pot continuar en un procediment de contractació i, en el seu cas, resultar-ne adjudicatària una UTE, si una de les empreses que la integren desisteix o concorre causa per excloure-la abans de l’adjudicació?

No hi ha cap precepte en la normativa en matèria de contractació pública que prohibeixi l’adjudicació d’un contracte a una UTE quan una de les empreses participants en la licitació, i que s’havia compromès a conformar-la, desisteix o és exclosa. Per tant, la possibilitat de continuació de la resta d’empreses que s’han presentat conjuntament amb el compromís de constituir-se en UTE dependrà de què amb aquesta circumstància no es vulnerin els principis rectors de la contractació pública, en especial els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació.

En aquest sentit, es considera que es respecten aquests principis si es compleixen els requisits previstos per participar en el procediment de licitació –la resta d’empreses mantenen la solvència econòmica i financera, i tècnica o professional o, en el seu cas, la classificació exigida– i, a més, no es produeix una modificació sobrevinguda de l’oferta presentada.  

 

Pot una empresa que manca de la solvència exigida per participar en un procediment de licitació recórrer a la solvència d’altres empreses?

Una empresa licitadora pot recórrer als mitjans pertanyents a altres empreses per acreditar la solvència exigida en una licitació, amb independència del vincle que mantingui amb aquestes, sempre que demostri a l’òrgan de contractació que, per a l’execució del contracte, disposarà efectivament dels mitjans aliens. Així mateix, pel que fa als criteris relatius als títols d’estudis i professionals, o a l’experiència professional pertinent, les empreses licitadores únicament podran recórrer a la capacitat d’altres empreses si aquestes executaran les obres o prestaran els serveis pels quals són necessàries dites capacitats.

Si es produeix un empat en les puntuacions obtingudes per les ofertes de les empreses licitadores un cop aplicats els criteris d’adjudicació, i el plec no estableix criteris d’adjudicació addicionals o, un cop previstos i aplicats aquests, l’empat continua, pot realitzar-se un sorteig entre les ofertes empatades per determinar l’empresa adjudicatària?

D’acord amb la normativa en matèria de contractació pública, no es pot declarar deserta una licitació si existeixen ofertes que s’ajustin al fixat en els plecs. Per tant, la impossibilitat de dirimir l’empat en les puntuacions obtingudes per les ofertes en el supòsit en què el plec no ha establert criteris d’adjudicació addicionals o, en cas d’haver-los previst, l’empat persisteix un cop aplicats, porta a haver de recórrer a un sistema que permeti resoldre l’empat i que la seva aplicació, en tot cas, respecti els principis de competència, igualtat de tracte i no discriminació, i transparència, com és el sorteig.   

Aquesta Junta Consultiva s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en l’Informe 7/2014, d’11 d’abril, sobre resolució d’empats en les puntuacions obtingudes per les ofertes de les empreses licitadores.

 

Pot establir-se com a criteri d’adjudicació la valoració de l’experiència de les empreses licitadores?

No, ja que els criteris d’adjudicació han d’estar referits a les característiques de les ofertes, i no de les empreses licitadores. L’experiència de les empreses no permet identificar una major qualitat de les ofertes, i és un dels mitjans d’acreditació de la solvència de les empreses.

En canvi, sí es pot establir com a criteri d’adjudicació l’avaluació de l’organització, la qualificació i l’experiència del personal encarregat d’executar el contracte, sempre que la qualitat del personal empleat pugui afectar de manera significativa a l’execució del contracte, com podria ser el cas, per exemple, en els contractes relatius a serveis intel·lectuals.

 

Pot l’òrgan de contractació o, en el seu cas, la mesa de contractació, sol·licitar un aclariment o requerir l’esmena d’un error observat en l’oferta presentada per una empresa licitadora?

Sí. L’òrgan de contractació o, en el seu cas, la mesa, podria sol·licitar i admetre l’aclariment o l’esmena d’errors en les ofertes quan siguin de tipus material o formal,  no substancials i no impedeixin conèixer el sentit de l’oferta. Per tant, es permet l’aclariment o l’esmena d’errors sempre que no comportin una variació o concreció de l’oferta, amb la finalitat de garantir el principi d’igualtat de tracte entre empreses licitadores. Per exemple, l’error en la proposició econòmica de manca de signatura pel representat de l’empresa licitadora podrà esmenar-se, ja que dita esmena no implicaria una variació de la proposició, en el sentit de modificar el seu import.

L’Informe 17/2014, de 17 de desembre, d’aquesta Junta Consultiva, relatiu a la possibilitat d’actuació en el supòsit d’inclusió de dues ofertes econòmiques en el sobre corresponent, per part d’una empresa licitadora, aprofundeix sobre la qüestió relativa a l’esmena d’errors en les proposicions econòmiques presentades per les empreses licitadores.

 

En un procediment negociat sense publicitat, si l’òrgan de contractació ha convidat a participar a tres empreses i només dues presenten ofertes, ha d’enviar invitació a d’altres?

Si, un cop convidades les empreses a participar en un procediment negociat sense publicitat, només presenten oferta dues o una, l’òrgan de contractació ha d’intentar convidar i sol·licitar ofertes a altres empreses, per tal de garantir una major concurrència, sempre que això sigui possible.

Cal tenir en compte que com a conseqüència de l’aplicació directa a partir del dia 18 d’abril de 2016 de determinades previsions de la Directiva 2014/24/UE, aquesta Junta Consultiva de Contractació Administrativa va concloure en l’Informe 1/2016, de 6 d’abril, que únicament es podrà recórrer a la utilització del procediment negociat sense publicitat en els supòsits taxats establerts en l’article 32 d’aquesta Directiva –havent desaparegut, per tant, les causes habilitants  relatives a obres i serveis complementaris i a la quantia, entre altres. En aquest sentit, el Decret Llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, especifica en l’article 7 els supòsits dels articles del Text refós de la Llei de contractes del sector públic en què es podrà adjudicar un contracte per procediment negociat.

 

En un procediment negociat sense publicitat, l’òrgan de contractació està obligat a admetre a la licitació a les empreses que es presentin, tot i no haver estat convidades?

La normativa en matèria de contractació pública exigeix que, en el procediment negociat sense publicitat, l’òrgan de contractació convidi a participar a un mínim de tres empreses capacitades per executar el contracte, sempre que sigui possible, amb la finalitat d’assegurar una mínima concurrència.

Si bé amb la sol·licitud d’ofertes a tres empreses capacitades, l’òrgan de contractació compleix amb l’obligació que l’imposa la normativa esmentada, no pot restringir l’accés a la licitació a altres empreses no convidades, si aquestes presenten les seves ofertes dins del termini i compleixen els requisits que s’exigeixen per poder considerar-les.

 

L’òrgan de contractació pot establir en el plec la possibilitat de què l’empresa contractista subcontracti amb tercers la realització de la prestació amb un percentatge superior al 60 per cent de l’import d’adjudicació?

Sí. D’acord amb la normativa en matèria de contractació pública opera el límit a la subcontractació del 60 per cent de l’import d’adjudicació quan el plec no ha fixat un límit especial, podent l’òrgan de contractació fixar en els plecs un percentatge inferior o superior.

 

La renúncia expressa de l’empresa contractista a l’execució del contracte permet a l’administració contractant resoldre’l?

Entre les causes de resolució previstes en la normativa en matèria de contractació pública no s’inclou la relativa a la renúncia per part de l’empresa contractista. Únicament es preveu la renúncia unilateral de l’empresa concessionària d’obres, com a causa de resolució específica d’aquest tipus de contracte.

Tanmateix, la renúncia per part de l’empresa contractista pot arribar a suposar un incompliment de l’obligació contractual essencial d’executar el contracte i, per tant, permetre a l’administració contractant instar el procediment de resolució.

 

Hi ha un límit percentual per les modificacions previstes en la documentació que regeix la licitació?

No. La normativa en matèria de contractació pública no estableix un límit general de percentatge màxim per les modificacions previstes en els plecs, de manera que aquests han d’indicar-ne un d’específic per a cada contracte. Cal tenir en compte que els contractes es poden modificar per la causa o causes previstes en els plecs si es detallen de forma clara, precisa e inequívoca les condicions en què podrà acordar-se, així com el seu abast i els límits, amb indicació expressa del percentatge del preu del contracte al què com a màxim pot afectar i el procediment que s’ha de seguir. En tot cas, els plecs no poden preveure modificacions que alterin la naturalesa global del contracte.