• Imprimeix

Quins drets tinc?

El Pacte internacional de drets civils i polítics és un tractat que comporta unes obligacions jurídiques per als estats sobirans, o altres subjectes de dret internacional, que l’han signat i ratificat.

El Pacte, que es regeix pel dret internacional, enumera i reconeix una sèrie de drets civils i polítics, i també fixa els mecanismes que han de garantir-ne el respecte i protecció.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar aquest Pacte al mateix temps que el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals, i és per aquest motiu que se’ls sol citar conjuntament com a pactes internacionals de drets humans o pactes de Nova York (ciutat on els va aprovar l’Assemblea el 1976). Aquests dos pactes, juntament amb la Declaració universal dels drets humans, configuren la Carta internacional dels drets humans.

El document que situem a la base de la feina i la raó de ser de l’Oficina, el Pacte internacional dels drets civils i polítics, té una estreta relació amb la Declaració universal dels drets humans, però a diferència d’aquest últim text, que no imposa obligacions, té caràcter vinculant

Tant és així, que l’article 2 estableix que els estats que signen el Pacte assumeixen l'obligació, en relació amb les persones del seu territori o que es troben sota la seva jurisdicció, de respectar i garantir els drets humans que reconeix el text. Es comprometen, doncs, a respectar-los i també a adoptar mesures per garantir-los i perquè siguin efectius. En aquest mateix sentit, l'article 14 els obliga a posar un recurs imparcial i efectiu a disposició de tota persona víctima d'una violació dels seus drets, a l'efecte que els pugui defensar.

El Pacte internacional dels drets civils i polítics consta d’un preàmbul i de sis parts:

Part I

  • Article 1: dret a la lliure determinació dels pobles.

Part II

  • Articles 2 a 5: equanimitat processal (Estat de dret; drets posteriors a la detenció d’una persona ­─assistència jurídica─, durant el judici ─que ha de ser imparcial─ i, si escau, durant l’empresonament).

Part III

  • Articles 6 a 27: protecció davant la discriminació (gènere, creences, raça...).

Part IV

  • Articles 28 a 45: la llibertat individual de creença, expressió i associació i llibertat de premsa, el dret a fer assemblees.

Part V

  • Articles 46 a 47: abast jurídic del Pacte juntament amb els altres tractats internacionals.

Part VI

  • Articles 48 a 53: ratificació, entrada en vigor i possible modificació del Pacte.

De tot aquest articulat, l’Oficina se centra en la defensa dels drets que s'enumeren a continuació.

Dret a la llibertat d'expressió

  • Tothom té dret a mantenir opinions, sense ser víctima de cap tipus d'ingerència.
  • Tothom té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret inclou la llibertat de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tot tipus, sense limitacions de fronteres, independentment del suport o canal que utilitzi: oral, escrit, manifestació artística...
Pancarta d'una manifestació

Dret de reunió

Es reconeix el dret de reunió pacífica.

gent reunida pacíficament

Dret de manifestació

Tothom té el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou la llibertat de manifestar-les, individualment o en comunitat amb els altres, tant en públic com en privat.

Persones que es manifesten

Dret d'associació

Tothom té el dret a associar-se lliurement amb altres persones; aquest dret inclou el dret a fundar sindicats i a afiliar-s'hi amb l'objectiu de protegir els seus interessos.

Persones juntes que aixequen les mans enlaire

Dret a la participació política

Tots els ciutadans i ciutadanes gaudeixen, sense fer-ne cap distinció ni cap restricció indeguda, dels drets i oportunitats següents:

  • a participar en la direcció dels assumptes públics, directament o per mitjà de representants elegits lliurement;
  • a votar i a escollir persones que els representin, en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual, i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors i electores;
  • a accedir, en condicions generals d'igualtat, a les funcions públiques del seu país.

D'altra banda,

Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret, poden:

  • determinar lliurement l'estatut polític que els regeix;
  • vetllar per desenvolupar-se econòmicament, social i cultural.
La paraula democràcia escrita al carrer

Dret a un judici just

Totes les persones són iguals davant la llei i, per tant, totes tenen dret, sense que hi pugui haver cap discriminació, a:

  • igual protecció de la llei que ha de prohibir totes les discriminacions per raó de sexe, raça, origen, llengua, creences, opinions o qualsevol altra circumstància personal o social;
  • no ser sotmeses a detenció o empresonament arbitraris; 
  • en cas de detenció o empresonament per una acusació penal, ser jutjades en un termini raonable o ser alliberades.
persona empresonada que il·lustra el dret a un judici just