Nota de Conjuntura Econòmica

Publicació trimestral sobre l'evolució de les principals magnituds de l'economia catalana que tracta els temes següents: 

- l'evolució de l'activitat econòmica a Catalunya i al seu entorn de referència,
- el sector exterior,
- el mercat de treball,
- l'evolució dels preus i dels salaris,
- el sector financer i
- el sector públic.

 

Nota de Conjuntura Econòmica'Nota de Conjuntura Econòmica' número 102 (octubre de 2018)

Nota de Conjuntura EconòmicaNúmeros anteriors 

  • En el context internacional, les perspectives són menys favorables que mesos enrere: les tensions proteccionistes deterioren la confiança i alentiran el creixement del comerç mundial. Al mateix temps, la inestabilitat financera ha incrementat en algunes economies emergents, amb desequilibris que han aflorat amb l’enduriment de les condiciones financeres globals. En definitiva, l’FMI rebaixa les previsions de creixement de manera força generalitzada, excepte per al cas dels EUA. Per a la zona euro es preveu que el creixement serà d’un 2 % el 2018 (dues dècimes menys que la previsió del juliol passat) i d’un 1,9 % el 2019.

 

  • L’economia catalana registra el tercer trimestre del 2018 un creixement intertrimestral d’un 0,6 %, una taxa similar a les del primer (0,6 %) i segon trimestre (0,7 %). En termes interanuals el creixement del PIB és d’un 2,7 %, tres dècimes inferior al ritme del passat trimestre (3 %).

 

  • L’economia catalana, per tant, presenta un creixement notable, però més moderat que els últims anys, en coherència amb la desacceleració suau que es registra al nostre entorn econòmic. El cicle econòmic està en una fase més madura després de la forta recuperació registrada des de finals del 2013. Amb tot, el creixement de l’economia catalana segueix superant el de la zona euro (d’un 1,7 % interanual el tercer trimestre) i el del conjunt de l’economia espanyola (2,5 % interanual).

 

  • La moderació del creixement del PIB català s’explica principalment per factors externs: el context econòmic internacional és ara menys favorable, i a la zona euro -el principal mercat del sector exterior català-, les dades confirmen la desacceleració en el creixement. Al mateix temps, l’encariment del preu del petroli, agreujat per l’apreciació del dòlar, juga en contra, mentre que la política monetària (amb un to menys expansiu) pot perdre protagonisme com a factor impulsor del creixement.

 

  • Per sectors, la lleu desacceleració del PIB durant el tercer trimestre s’explica fonamentalment per la pèrdua de dinamisme del sector industrial, que alenteix el seu ritme d’un 4,3% interanual el segon trimestre a un 2,7% el tercer. La indústria és el sector més obert a l’exterior i, per tant, està resultant més afectat pel context exterior menys favorable, i en particular per la desacceleració en les exportacions de béns.

 

  • La construcció continua amb una forta expansió el tercer trimestre, amb un creixement d’un 5,1 % interanual. Segueix mostrant, per tant, el creixement relatiu més intens d’entre els grans sectors d’activitat. Els indicadors d’activitat, sobretot els relacionats amb la construcció d’habitatge, mostren una evolució favorable (visats d’habitatges iniciats, compravendes d’habitatge nou, afiliació a la Seguretat Social, etc.).

 

  • El sector de serveis creix un 2,7 % interanual el tercer trimestre del 2018, una dècima més que el ritme del segon trimestre. L’indicador d’activitat als serveis (IASS) manté un to força positiu, i en general s’observa una evolució favorable de l’activitat i de la xifra de negoci, si bé l’ocupació del sector (mesurada per l’afiliació a la Seguretat Social) s’ha alentit en comparació amb trimestres anteriors, sobretot en alguns serveis de mercat.

 

  • La despesa dels turistes estrangers manté una expansió destacable, malgrat la tendència baixista del nombre de turistes. El tercer trimestre del 2018 ha seguit l’evolució lleugerament desfavorable del nombre de turistes estrangers i de les pernoctacions de turisme estranger. Això contrasta amb el fort creixement de la despesa turística (que augmenta un 6,7 % anual fins al mes d’agost). El descens de turistes es concentra en els mercats europeus (França, Regne Unit i Alemanya), en part per la recuperació del turisme a altres destinacions mediterrànies competidores. En canvi, creix el nombre de turistes amb orígens més llunyans (com el dels EUA), que també acostumen a presentar una despesa turística més elevada.

 

  • Les dades de PIB pel costat de la demanda, disponibles fins al segon trimestre, mostren que la demanda interna continua sent el principal impulsor del creixement del PIB. La demanda externa també va seguir amb una aportació positiva al creixement (de 0,6 punts percentuals), tot i que el saldo amb l’estranger va tenir una contribució lleugerament negativa. El consum privat i el consum de les administracions públiques van mantenir un creixement notable, mentre que la inversió va accelerar la seva expansió (sobretot per la millora en el component de béns d’equipament).

 

  • Les exportacions de béns mantenen un creixement positiu, d’un 3 % en valors corrents, durant els primers vuit mesos del 2018. Aquest ritme, però, representa una desacceleració en comparació amb el fort creixement del 2017. Per sectors, destaca el creixement de les exportacions del sector de l’automoció (9,7 % anual) i també del principal sector exportador català, la indústria química (3,9 % anual), en contrast amb el descens de les exportacions de la indústria alimentària (-2,7 % anual). Per destinació, les exportacions no comunitàries són les que més augmenten (4,9 %), tot i la reducció de vendes als EUA (-3,9 %) i la Xina (-1,4 %).

 

  • Pel que fa a les importacions, les dades dels vuit primers mesos del 2018 mostren un creixement significatiu, del 7,5 % interanual en valors corrents, que continua en la línia del 2017 (quan van incrementar un 8,3 %). Destaquen els increments de les importacions del sector de l’automoció, de productes energètics i de la indústria química.

 

  • El mercat de treball ha seguit oferint un comportament positiu els darrers mesos, si bé el creixement de l’ocupació mostra una moderació gradual, en sintonia amb el ritme més suau de l’activitat econòmica. Segons l’EPA, l’ocupació ha avançat un 2,3 % interanual el tercer trimestre, i en els últims dotze mesos l’augment net d’ocupació, en termes absoluts, ha estat de 77.300 persones. L’afiliació a la Seguretat Social creix un 2,4 % interanual el tercer trimestre, amb una moderació més marcada que en el cas de l’EPA (el segon trimestre l’afiliació augmentava un 3,1 %).

 

  • Les dades d’afiliació mostren com es continua creant ocupació a tots els grans sectors d’activitat, excepte a l’agricultura. D’altra banda, segons l’EPA, l’ocupació indefinida modera el seu creixement (d’un 3,5 % interanual a un 2 % el tercer trimestre), mentre que es produeix un repunt en l’ocupació temporal (que accentua el creixement fins a un 6,4 %). La taxa de temporalitat puja fins a un 22,9 %, el valor més alt des del 2008.

 

  • La taxa d’ocupació (69,6 % de la població de 16 a 64 anys) i la taxa d’atur (10,6 %), experimenten una nova millora, fins a valors que no s’enregistraven des de finals del 2008.

 

  • Al conjunt de l’Estat el creixement de l’ocupació (d’un 2,5 % interanual el tercer trimestre) també s’ha desaccelerat una mica, però continua sent significatiu i ha permès una nova reducció de la taxa d’atur fins a un 14,6 %. La taxa d’atur a Catalunya continua en valors molt inferiors a la mitjana estatal (és 4 punts inferior).

 

  • El creixement dels preus s’estabilitza, i el setembre se situa en el 2,3 % interanual. La inflació subjacent (0,9 % interanual) segueix en taxes molt contingudes, tot i que la incipient recuperació dels salaris podria estar anticipant-ne un creixement. A la zona euro la inflació també es manté estable, i el setembre s’ha situat en un 2,1 % interanual.

 

  • El cost laboral mitjà per treballador i mes ha augmentat un 1,1 % interanual durant el segon trimestre d’enguany, de manera que en el conjunt del primer semestre el cost avança un 2,1 % interanual. Aquesta situació indica un canvi de tendència respecte de l’evolució moderada o a la baixa dels últims anys, i implica que durant la primera meitat de l’any el creixement del cost ha superat la inflació. Aquesta tendència a l’alça del cost laboral no s’estén de la mateixa manera entre els sectors productius, atès que es concentra en algunes branques d’activitat del sector de serveis.

 

  • El Banc Central Europeu decideix mantenir els tipus sense canvis en nivells mínims (0,00 % per a les operacions principals de finançament; 0,25 % per a la facilitat marginal de crèdit, i -0,40 % per a la facilitat de dipòsit) però inicia l’últim trimestre de compra d’actius reduint a la meitat el volum mensual, fins als 15.000 milions d’euros, com ja s’havia anunciat. Per contra, la Reserva Federal torna a incrementar els seus tipus de referència un quart de punt, situant-los en una forquilla del 2,00 – 2,25 %.

 

  • Els mercats de valors europeus registren pèrdues en l’acumulat del tercer trimestre. Els temors pels efectes de les polítiques proteccionistes i per l’alentiment previst de l’economia s’han mantingut presents i s’hi han sumat la crisi de la lira turca, les negociacions del pressupost italià i la progressiva reducció dels estímuls monetaris. Per contra, les borses als EUA registren màxims el tercer trimestre.

 

  • De gener a setembre del 2018, els ingressos no financers de la Generalitat augmenten un 3,4 % anual. En particular, destaca el creixement de les bestretes del model de finançament, que han estat un 3,9 % més elevades que el mateix període del 2017. La recaptació dels impostos de la Generalitat creix un 7,8% anual, mentre que la recaptació de l’AEAT a Catalunya ha crescut un 10,2 % anual (al total de les comunitats autònomes creix un 8 %).

 

  • Pel cantó de la despesa, de gener a setembre del 2018 les despeses no financeres de la Generalitat van ser de 17.909 milions, import molt semblant al del mateix període del 2017.

 

Nota de Conjuntura Econòmica número 102 (octubre de 2018)

Números anteriors 

Previsions Macroeconòmiques

Escenari macroeconòmic de Catalunya per als anys 2016-2017Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2018-2019

 

Indicadors de Conjuntura

Publicació mensual que recull informació sobre els principals indicadors de conjuntura econòmica de Catalunya i del seu entorn.

Indicadors de ConjunturaIndicadors de Conjuntura (desembre del 2018)

Indicadors de ConjunturaTaula comparativa d'indicadors recents per a Catalunya i Espanya

 

Informe anual de l'economia catalana  

Nota de Conjuntura EconòmicaInforme anual del 2017