• Imprimeix

L’ATC fa aflorar 196,8 milions d’euros procedents del frau fiscal el 2017, un 15,7% més que l’any anterior

Des que es va posar en marxa el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal el 2015, l’Agència catalana ha descobert en tres anys un total de 557,26 milions d’euros. L’import liquidat via recaptació executiva gairebé s’ha doblat en passar de 16,9 milions d’euros l’any 2016 a 33,3 milions d’euros l’any 2017. El 69% del frau descobert es concentra en els impostos de successions i donacions i en el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Les investigacions de canvis de domicili fiscal fictici han permès descobrir frau per un import de 15 milions d’euros.

13/03/2018 11:03
Fotografia de la roda de premsa

L’any 2017 l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va descobrir frau fiscal per un import de 196,8 milions d’euros. Aquesta quantitat representa un increment del 15,7%, 26,8 milions més, que els aflorats durant l’exercici anterior. 

Per àmbits d’actuació, dels 75,4 milions descoberts a través de les activitats d’inspecció realitzades per l’ATC dels tributs que gestiona (cedits i propis), destaca el deute tributari detectat en l’impost de successions i donacions  (ISD) que ha passat de 26,4 milions l’any 2016 a 40 milions l’any 2017. 

Pel que fa a la gestió, els treballs de l’Agencia catalana s’han centrat principalment en l’impost de patrimoni (IP) i en el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), a través de campanyes dirigides a sectors específics, per exemple en préstecs entre particulars o en les concessions administratives.  Aquests dos tributs representen un 22% i 60%, respectivament, sobre els 87,9 milions descoberts.

Finalment, millora de forma molt significativa el frau aflorat via recaptació executiva: de 16,9 milions d’euros l’any 2016 a 33,3 milions el 2017. Això s’explica per l’assumpció progressiva de la totalitat de les competències en la recaptació dels deutes pendents dels contribuents amb l’Administració. 

Per figures tributàries, destaca del frau descobert total, el de l’ISD, amb 68,5 milions d’euros, que representa el 35% del total; seguit de l’ITPAJD, amb 66,6 milions (34%); l’IP amb 52,9 milions (27%); els tributs sobre el joc, amb 7,4 milions (4%); els 0,4 milions de l’impost sobre les estades en establiments turístics i els 0,8 milions corresponents a altres impostos. 

Aquestes són algunes de les conclusions del Balanç 2017 del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018. El Pla inclou 86 mesures en la línia de sensibilitzar els contribuents envers el frau, el foment de les bones pràctiques tributàries i la creació d’un marc de confiança. Des que es va posar en marxa, l’ATC ha fet aflorar un total de 557,26 milions d’euros en tres anys.

 

Quatre àmbits d’actuació

El Pla 2015-2018 s’estructura en quatre eixos d’actuació: la prevenció del frau; el control i la detecció del frau; la implicació social en la prevenció i els canvis organitzatius i en mitjans.

 

  1. Prevenció:

Entre les mesures realitzades l’any 2017, destaca la presentació, el passat mes de desembre, de l’estimació del ‘tax gap’ o bretxa fiscal dels impostos propis i cedits gestionats per l’ATC, entesa a com la diferència entre la quota impositiva que els contribuents haurien de pagar i la que realment paguen dins del període voluntari. 

D’acord amb l’estudi sobre l’anàlisi teòrica i aplicació del ‘tax gap’ que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis van elaborar per encàrrec de l’ATC, l’any 2014 la bretxa fiscal dels quatre principals impostos que gestionava l’Agència catalana s’estima que va ser de 789,8 milions d’euros, un 26,53% de la recaptació potencial. Els resultats indiquen que la principal font de ‘tax gap’ té a veure amb la tinença d’actius financers i de participacions societàries situades a l’estranger, en els àmbits de l’impost de patrimoni i de successions i donacions. 

El càlcul de la bretxa fiscal a Catalunya és un estudi pioner a Espanya, però  que realitzen països capdavanters en la gestió tributària com el Regne Unit, els EUA, Suècia o Austràlia, ja que constitueix un element essencial a l’hora de dissenyar estratègies i polítiques adequades per gestionar i minimitzar els incompliments tributaris i lluitar contra el frau fiscal. 

Una altra de les novetats dins de l’àmbit de la prevenció dutes a terme el passat exercici és la transformació de l’Oficina Virtual de l’ATC en seu electrònica. Es tracta d’una nova web que vol facilitar l’accés dels contribuents a tots els tràmits telemàtics de l’àmbit tributari i unificar en un únic portal la informació relativa als tributs i les gestions ‘on line’. Aquesta nova eina permet, per exemple, sol·licitar telemàticament ajornaments o fraccionaments, així com interposar recursos de reposició. 

De fet, durant el 2017 es va incrementar la presentació telemàtica en els pagaments de diverses autoliquidacions. Així, del total d’1.121.005 presentacions efectuades durant l’any 2017, relatives a tots els impostos gestionats per l’ATC, 687.474 ja es van fer telemàticament, xifra que representa el 61,33%. Si es compara amb l’exercici 2016, l’increment més notable es produeix en l’ISD, que ha passat de les 6.070 presentacions telemàtiques el 2016, a les 87.791 el 2017. També en ITPAJD (exclosos els vehicles) han augmentat un 70% respecte l’exercici anterior. 

El 2017 també van créixer el nombre de denúncies tributàries que van arribar per la bústia. Des que va entrar en funcionament, en tres anys s’han rebut 156 denúncies que han ajudat a descobrir frau per un import de 2,54 milions d’euros. 

Finalment, dins de l’àmbit de la prevenció i amb l’objectiu d’augmentar la consciència fiscal de la ciutadania, l’ATC ha participat per segon any consecutiu en el programa EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya). En concret, durant el curs escolar 2017-2018 es preveu passar dels 31 tallers impartits en la primera edició als 100 i arribar a més de 40 centres educatius, gairebé el doble dels que ho van fer el curs anterior (24 escoles). El nombre de voluntaris inscrits en aquest programa procedents de l’ATC i de la Secretaria d’Hisenda de la Generalitat  també ha crescut en passar de 31 a 50.  Així mateix, l’Agència catalana ha seguit amb la seva política d’obrir les portes als escolars no només a la seva seu a Barcelona, sinó arreu del territori, amb xerrades a ciutats com Cervera, Lleida i Terrassa entre d’altres.

 

  1. Control i detecció del frau

En aquesta matèria té especial rellevància la culminació de les competències en matèria de recaptació executiva dels tributs propis i cedits, incloses en l’actual marc legislatiu. Si l’any 2016 ja s’havien començat a dictar diligències per a l’embargament de comptes, durant el 2017 s’han  incorporat la resta de modalitats:  sous, salaris, immobles, crèdits i rendes, béns mobles, vehicles aeronaus i embarcacions i valors. 

L’any passat es van realitzar un total de 187.106 diligències d’embargament per un import de 222,1 milions d’euros. El 2015/2016 es van fer 10.801 diligències per un import de 25,3 milions d’euros. L’embargament de comptes corrents representa el 98,3% del total de l’import embargat.  

A més, l’Agència catalana s’ha constituït com una entitat prestadora de serveis de recaptació executiva en actuar per encàrrec d’altres administracions. L’any 2017 es van signar convenis amb els ajuntaments de Barcelona, Sabadell, Terrassa i el Consell Comarcal de la Selva. 

Durant el 2017 han continuat les campanyes de detecció del frau dirigides a sectors molt específics. Per exemple, i dins l’àmbit de l’impost de patrimoni, la realitzada per comprovar que alguns préstecs entre particulars no siguin “donacions encobertes”. Això ha permès fer aflorar deutes per un import de 1,54 milions d’euros. També destaca, no tant per import, però sí pel nombre d’actuacions realitzades, la campanya dirigida a controlar el frau en l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET). L’any passat es van realitzar 750 requeriments a no declarants: 300 a Barcelona, 150 a Lleida, 150 a Tarragona i 150 a Girona. 

També s’han realitzat actuacions d’investigació per haver simulat un canvi de domicili en l’àmbit de l’impost de patrimoni i per haver tributat indegudament en altres comunitats autònomes de menor pressió fiscal, en aquest impost així com en el de successions i donacions. Aquestes actuacions han permet instruir un total de 16 actes,  que han destapat frau per un import de 14,97 milions d’euros. 

 

  1. Implicació social en la prevenció

La principal novetat en aquest àmbit és la posada en funcionament del butlletí ATC Connect@. Es tracta d’una nova eina informativa adreçada al col·lectiu de gestors i assessors fiscals amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats d’interès del seu àmbit professional i relacionades amb l’agència catalana. Actualment ja compta amb 1.376 subscriptors. 

D’altra banda, l’ATC ha continuat signant acords de col·laboració amb diferents intermediaris tributaris per a la presentació i pagament d’autoliquidacions telemàtiques en nom de tercers. Des del 2015 ja se n’han signat 16. Al 2017, entre d’altres, s’han signat convenis amb l’Associació de Professionals Assessors Tributaris de Girona i Comarques i la Federación Española de Asociaciones Profesionales de Técnicos Tributarios y Asesores Fiscales (FETTAF). 

  1. Canvis organitzatius, de recursos i mitjans

L’any 2017 ha estat el de la culminació del desplegament territorial i de personal de l’Agència Catalana, endegat l’any 2016. El passat 4 de setembre entraven en servei  14 noves oficines territorials (OT) —que se sumaven a les 4 de delegacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona més l’OT al Barcelonès Nord— i 13 oficines compartides (amb diputacions, consells comarcals i ajuntaments). Actualment, l’ATC ja disposa de 32 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana. 

Aquest desplegament territorial de l’Agència s’ha reforçat amb un creixement del personal de l’ATC, que ha passat de 321 treballadors l’any 2015 a 698 l’any 2017.