• Imprimeix

La Generalitat situa el dèficit provisional del 2017 en el 0,58% del PIB

Aquest resultat s’ajusta a l’objectiu del 0,6% assignat pel Ministeri d’Hisenda a les comunitats autònomes. El bon comportament dels ingressos, que pugen un 7,8%, ha estat el factor que més ha contribuït a la reducció del saldo negatiu. Des del 2010, la Generalitat ha aconseguit eixugar en més d’un 85% el seu dèficit, passant del 4,48% (9.100 M€) al 0,58% (1.297 M€).

15/03/2018 10:03
Fotografia d'un foli amb la ma d'una persona agafant un bolígraf

El dèficit de la Generalitat de Catalunya es va situar l’any 2017 en el 0,58% del PIB (1.297 M€), segons les dades provisionals de la Intervenció General de la Generalitat. Catalunya compleix així l’objectiu del 0,6% assignat pel Ministeri d’Hisenda a les comunitats autònomes, si bé les dades definitives de tancament les donarà a conèixer la Intervenció General de l’Estat (IGAE) a finals de març.

En relació al 2016, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 0,34 punts (677 M€), passant del 0,92% (1.974 M€) obtingut l’any passat al 0,58% actual (1.297 M€). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% (9.100 M€), l’ajust supera el 85%, amb una reducció de 7.803 M€ en termes absoluts.

A més, el 2017 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, que descomptant l’efecte del cicle econòmic sobre les finances de la Generalitat i el pagament d’interessos, els comptes catalans es troben en superàvit. És el segon any consecutiu que la Generalitat tanca l’exercici amb superàvit estructural primari, un fet molt rellevant ja que, d’acord amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE, la variable estructural dels comptes públics constitueix un element essencial per a l’estabilitat pressupostària dels estats.

 

Els ingressos pugen un 7,8%

El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat d’analitzar tres variables: els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit. El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.

La reducció aconseguida el 2017 s’explica majoritàriament per un increment dels ingressos no financers del SPA de 1.753 M€ respecte a l’any 2016 (un 7,8% més), gràcies sobretot als majors recursos del model de finançament com a conseqüència de la millora de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Concretament, la recaptació d’aquests ingressos suposa el 77% (1.349 M€) de l’augment total.

Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca també el bon comportament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la recaptació del qual puja un 17,9% (296 M€ més que el 2016), reflectint la millora del cicle econòmic. Destaca també l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades, que va entrar en vigor el mes de maig i que ha permès ingressar 23 M€.

 

La despesa creix un 4,9%

L’increment dels ingressos ha permès compensar el creixement de la despesa del SPA, que puja en 1.182 M€ respecte al 2016.

Els conceptes que més han contribuït a elevar la despesa el 2017 són:

  • Les despeses de personal, que creixen un 4,3% (304 M€) degut a l’augment d’efectius en els col·lectius de docents, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i dels Mossos d’Esquadra; també s’hi inclou l’increment retributiu de l’1% i el retorn d’un percentatge de la paga extra no abonada el 2012 (el percentatge retornat el 2017 és superior al que es va retornar el 2016). 
  • La despesa corrent, que puja un 4,1% (328 M€), bàsicament per l’augment de la despesa en concerts sanitaris i la major compra de serveis i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. 
  • Les transferències corrents, amb un increment del 5,6% (409 M€) respecte al 2016. El principal augment es troba a la partida de farmàcia (40,6 M€ més), però també creixen les partides destinades a concerts educatius i les transferències a les universitats com a conseqüència dels increments retributius i el retorn de la paga extra del 2012.

 

Impacte de l’acord de no disponibilitat

El passat mes de setembre, una ordre del Ministeri d’Hisenda va declarar la no disponibilitat de crèdits pressupostaris a Catalunya. Com a conseqüència d’aquesta ordre, es van retenir tots els documents de despesa no disposats —és a dir, que encara no hi havia compromís davant tercers— corresponents a tots els programes pressupostaris no considerats “serveis públics fonamentals” o “serveis prioritaris”. La quantitat retinguda inicialment va ser de 470 M€, incloent-hi 304 M€ del fons de contingència.

Tanmateix, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre el Ministeri d’Hisenda va aprovar revocacions parcials de l’acord a petició expressa dels departaments afectats per raons d’urgència i necessitat, i també es va preveure que es pogués transferir crèdit del fons de contingència en el cas dels supòsits previstos legalment. Tot això ha fet que, a 31 de desembre del 2017, l’impacte definitiu de l’acord de no disponibilitat sobre la despesa total dels departaments hagi estat de 91 M€ (el 0,3% de la despesa no financera).

El detalls sobre l’execució d’ingressos i despeses del 2017 es pot consultar a l’Informe Mensual d’Execució del mes de desembre, publicat al web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.