• Imprimeix

Joan Guix: “La tendència al consum de begudes ensucrades és preocupant per a la salut pública”

Un estudi de la UPF i la UB constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades n’ha reduït el consum en un 22%. El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, destaca el caràcter extra fiscal de l’impost ja que “incentiva comportaments més saludables entre la població”.

11/04/2018 11:04
Fotografia del secretrai d'Hisenda durant la seva intervenció en la Jornada sobre l'IBEE

Albert Castellanos, secretari d'Hisenda

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha advertit aquest migdia que el consum de begudes ensucrades, especialment en infants i adolescents, és un hàbit preocupant des de la perspectiva de la salut pública. Així ho ha manifestat en la inauguració d’una jornada celebrada al Departament de Salut per avaluar l’experiència de la implantació de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) a Catalunya i l’impacte en els hàbits de consum d’aquestes begudes.

Durant el transcurs de la jornada s’han presentat les principals conclusions de l’estudi elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB), que ha constatat que l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) ha reduït el seu consum un 22%, el que suposa ingerir 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors. “L’impost és molt efectiu, sobretot comparat amb altres similars aplicats a altres països”, ha dit Judit Vall, investigadora i una de les autores de l’estudi juntament el director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, Guillem López Casasnovas.

Segons Guix, seguir una dieta no saludable contribueix a augmentar el risc d’obesitat. I en aquest sentit, la societat actual constata un consum preocupant de begudes ensucrades i de greixos. “Beure una llauna de beguda d’aquest tipus equival a ingerir 9 terrossos de sucre”, ha exemplificat Guix, que ha instat els agents implicats a seguir actuant per disminuir aquest consum des de moltes vessants, més enllà de l’educativa o de la sanitària.

Per la seva banda, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha lamentat que, per preu i oferta, sigui molt fàcil accedir a aquest tipus de consum, i ha subratllat la necessitat de fer “més fàcils, accessible i atractives les opcions saludables alternatives” a aquestes begudes.

 

Un impost que funciona: “Un 20% d’increment en el preu del producte es tradueix en un 22% de reducció del consum”

Durant la cloenda, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, ha volgut recordar el caràcter extra fiscal de l’impost, en el sentit que no pretén incrementar els recursos públics sinó evitar externalitats negatives del consum. De fet, ha revelat que la jornada s’ha celebrat al departament de Salut precisament “per demostrar que estem parlant de política fiscal però també de política preventiva, ja que incentiva comportaments saludables entre la població”. 

Segons Castellanos, l’estudi sobre l’impacte de l’IBEE en el consum i la seva relació amb la salut “presenta evidències poc contestables que el govern és capaç de millorar hàbits a través de la política fiscal, és a dir, incidint en el preu d’un producte com les begudes amb excés de sucre”. També ha posat de manifest que, gràcies a l’IBEE, “els ciutadans han pres una mica més de consciència de les externalitats negatives que el consum excessiu de sucre té en la pròpia salut i en la despesa sanitària en general”. 

Castellanos ha destacat el vessant “clarament redistributiu” de l’impost, en la mesura que la disminució del consum de begudes amb excés de sucre incideix sobre la reducció dels nivells d’obesitat. “És tranquil·litzador veure com l’increment del preu dels productes provoca reduccions del consum més elevades, és a dir, que un 20% d’increment en el preu es tradueix en un 22% de reducció del consum”, ha afegit. 

Finalment, el secretari d’Hisenda ha posat de manifest que es tracta d’una “política transformadora que obliga la indústria alimentària a buscar produccions alternatives menys lesives per a la salut de les persones”.

 

Què son els sucres afegits i quant consum se’n fa?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla de sucres lliures en referir-se a la glucosa i la fructosa, a la sacarosa i al sucre de taula, i als sucres presents de manera natural a la mel, als sucs de fruita i als concentrats de fruita per a sucs, per exemple.

Segons la mateixa OMS, es recomana una ingesta reduïda de sucres lliures al llarg de la vida, tant per a infants com per a adults. Per exemple, en una alimentació de 2.000 quilocalories diàries, no s’haurien d’ingerir més de 50 grams de sucres lliures, i seria molt més beneficiós no prendre’n més de 25. En aquest sentit, una llauna de 330 mil·lilitres d’una beguda ensucrada ja aporta, de mitjana, uns 37 grams de sucre de mitjana.

En el nostre entorn, el consum de begudes ensucrades és elevat, sobretot en infants i joves. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015-2016, 1 de cada 10 infants de 3 a 14 anys pren begudes ensucrades cada dia o més d’un cop al dia; pel que fa població de 15 anys o més, el 21% beu 1 o més begudes ensucrades cada dia. Aquest consum té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat o diabetis tipus 2. De fet, un consum elevat s'associa amb un risc més elevat de patir problemes de salut crònics, sobretot cardiovasculars i càncers. “És evident el dany per a la salut que causen les begudes ensucrades”, ha sentenciat Carlos A. González, professional de la unitat de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i participant de la jornada.

A més, l’OMS alerta que la ingesta de begudes ensucrades pot fer reduir la ingesta d'altres aliments més adequats des del punt de vista nutricional. En aquest sentit, es recorda que no cal consumir sucres afegits de cap tipus, ja que la glucosa que necessita l'organisme com a font d'energia prové, fonamentalment, dels aliments farinacis (pa, pasta, arròs...), les fruites (senceres), algunes hortalisses, els llegums, i la llet i el iogurt.

La clau d’una alimentació saludable

Una alimentació saludable es basa en el consum preferent d'aliments d'origen vegetal i mínimament processats. És a dir, optar per fruites fresques, hortalisses, farinacis, llegums, fruites seques i oli d'oliva, i incorporar petites quantitats i amb menor freqüència, de peix, carns blanques i ous, així com llet, iogurt i formatge. La beguda principal ha de ser l'aigua.

Un baix consum d'aliments processats -en especial begudes ensucrades, brioixeria, galetes, cereals d'esmorzar, postres làctics ensucrats, batuts de llet i/o fruites ensucrats i, evidentment, pastissos, gelats o llaminadures- permet reduir molt la ingesta de sucres.

També és convenient minimitzar la quantitat de sucre que s'afegeix manualment, per exemple, als iogurts, al cafè, o a les infusions. Una reducció gradual de la quantitat de sucre que s'afegeix als aliments i begudes permet adaptar el paladar a gaudir dels gustos menys dolços.