• Imprimeix

Catalunya consolida un nou patró de creixement on tots els components i grans sectors productius fan una aportació positiva

A diferència de la darrera crisi i d’altres fases expansives, tant la demanda interna com l’externa contribueixen a l’avenç de l’economia. La indústria suposa ja el 19,7% del PIB, mentre que el valor de les exportacions de béns supera en un 71% el del 2009. L’avenç del PIB és més intens a Catalunya (3,4%) que a la UE (2,4%), però es preveu una moderació gradual en línia amb la resta d’economies avançades.

26/07/2018 11:07
Fotografia de la roda de premsa

Fotografia de la roda de premsa

Des que va emprendre el camí de la recuperació econòmica, Catalunya no només creix intensament, sinó que cada any ho fa de forma més equilibrada. Així ho indica l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2017, que considera el manteniment d’aquesta pauta de creixement com un dels grans reptes de futur de l’economia catalana. L’informe es pot consultar  al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. 

L’any passat, el PIB català va avançar un 3,4%, un punt més que la mitjana de la zona euro (2,4%) i tres dècimes per sobre de l’Estat espanyol (3,1%). Aquest creixement intens s’aconsegueix gràcies a l’aportació positiva de tots els components de la demanda (tant interna com externa) i dels grans sectors productius que integren l’oferta. L’equilibri actual contrasta amb l’època de la crisi, on l’únic motor van ser essencialment les exportacions, i amb el període pre-crisi, caracteritzat per la bombolla immobiliària, l’elevat consum de les llars i l’expansió dels serveis poc qualificats. Els gràfics següents presenten l’evolució mitjana de la pauta de creixement catalana d’ençà el 2001. 

 

Aportació dels components i sectors productius 

L’any 2017, la contribució al creixement del PIB dels quatre components de la demanda és positiva: el consum de les llars aporta el 37,5%, el saldo exterior el 21%, la formació bruta de capital el 30,3% i la despesa de les administracions públiques l’11,2%. 

Pel cantó de l’oferta, el sector serveis continua empenyent l’economia (amb una aportació del 57%), si bé destaca l’espectacular evolució de la indústria, que el 2017 suposa el 28% del creixement. Per tercer any consecutiu, la indústria creix més a Catalunya (4,9%) que a la mitjana de la zona euro (2,8%), una tendència que es manté en el primer trimestre del 2018 (5,2%). L’agricultura, amb un pes molt petit sobre el conjunt de l’economia, és l’únic sector que no fa una contribució positiva el 2017, mentre que la construcció normalitza la seva aportació (6%) en relació amb l’etapa de la bombolla. 

 

Creixement del 0,8% en el quart trimestre 

L’avenç del PIB dels tres primers trimestres del 2017 se situa en el 0,9% trimestral, un ritme molt intens que només es modera una dècima el darrer trimestre per la reducció puntual del nombre de turistes (-7% interanual) i de l’índex de comerç al detall (-1,4% interanual). Tots dos indicadors ja s'han recuperat en els tres primers mesos del 2018, amb increments del 3,3% i de l’1,5% respectivament el primer trimestre. 

En termes interanuals, el PIB augmenta un 3,5% el quart trimestre del 2017, davant el 3,1% del conjunt de l’Estat espanyol. Aquestes dades posen de manifest que els atemptats de l’agost i la crisi política de l’octubre van tenir un impacte transitori sobre l’economia catalana. En el conjunt de l’any, Catalunya rep 19 milions de turistes estrangers (5% més que el 2016), que generen una despesa de 19.152 M€, un 9,6% més que en l’any precedent. 

 

Doble superàvit comercial 

L’any 2017, Catalunya obté un superàvit comercial de béns i serveis de 28.529 M€ (12,2% del PIB), que té una doble aportació positiva: la del comerç amb l’estranger (6,5 punts) i amb la resta de l’Estat espanyol (5,7 punts). En conjunt, les exportacions de béns pugen un 8,7% el 2017 i ja suposen el 25,6% del conjunt d’exportacions de béns espanyoles. Des del 2009, any en què el saldo comercial de Catalunya amb l’exterior va assolir per primer cop percentatges positius, el valor de les exportacions ha augmentat un 71%. 

L’informe també posa de manifest la volatilitat de la inversió estrangera directa (IED), que arriba a màxims històrics en el darrer trimestre del 2016 i el primer del 2017, cau abruptament durant els dos trimestres següents i repunta a finals d’any. Tanmateix, les estadístiques d’FDI Markets (Financial Times) indiquen que l’ocupació associada a la IED va assolir un màxim el 2017, amb més de 15.600 llocs de treball creats. De fet, segons aquesta font, Catalunya va ser el tercer territori d’Europa Occidental que va crear més ocupació associada a la IED el 2017, només per darrere d’Irlanda i South East (RU). També es detecta un canvi en el patró de creixement de la inversió estrangera, amb un pes creixent de les inversions en centres d’empreses tecnològiques. 

Pel que fa a la dinàmica empresarial, malgrat els recents trasllats notarials de seu –el Col·legi de Registradors els xifra en 2.536 durant tot l’exercici— les primeres estimacions apunten a què el nombre d’empreses amb activitat econòmica a Catalunya es mantindrà a l’alça el 2017, tot i que cal esperar a les dades definitives de l’Idescat sobre el nombre d’empreses actives amb establiment a Catalunya, que es publiquen a la tardor. 

 

Es redueix l’atur, però hi ha marge de millora 

El 2017, l’ocupació creix un 2,9% (dades EPA), com també ho fan les afiliacions a la Seguretat Social (3,8%). L’atur disminueix de forma notable fins assolir una taxa del 13,4% en el conjunt del 2017 i del 12,2% el primer trimestre del 2018. Tanmateix, l’informe adverteix que una part important dels nous ocupats tenen contractes temporals i una rotació molt alta. I, malgrat que l’atur de llarga durada s’ha reduït de forma significativa, el seu pes encara és molt elevat (50,3%). En el cas dels salaris, el 2017 es manté el seu estancament. Aquest és un dels trets que també ha caracteritzat els anys de recuperació, sobretot perquè els salaris dels nous treballs creats són comparativament inferiors. 

 

Problemes conjunturals i reptes de futur 

L’Informe anual enumera tot un seguit de reptes i disfuncions que cal corregir en el futur, alguns heretats de la crisi, altres de caràcter estructural i altres vinculats a l’estratègia de creixement per als propers anys. En aquest darrer grup destaca el repte de conservar la pauta de model equilibrat aconseguida després de la crisi, mantenint el pes de la indústria i les exportacions i incidint sobre l’eficiència dels factors de producció (formació del capital humà, reorientació del patró inversor cap als actius materials i immaterials més productius i millora de la gestió empresarial). Pel que fa al sector exterior, Amèrica del Nord o Àsia constitueixen els mercats amb més potencial de creixement per a les exportacions catalanes. 

Quant als problemes estructurals, l’informe recorda que els indicadors de pobresa i desigualtat no han presentat millores significatives al llarg de la recuperació econòmica. L’índex de Gini es va situar en 31,8 (sent el 0 l’equitat màxima i el 100 la desigualtat màxima), mentre que la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) augmenta fins al 23,8% (23,5% el 2015 i 22,5% el 2016). En l’àmbit de l’ocupació, les disfuncions estructurals del mercat de treball (temporalitat, contractes curts, alta rotació i salaris baixos) es mantenen entre les grans assignatures pendents de la recuperació. 

 

100 números de la Nota de Conjuntura 

L’Informe Anual de l’Economia catalana 2017 és el número 100 de la Nota de Conjuntura, una publicació trimestral creada el juny de l’any 1993, ara fa 25 anys, per l’aleshores Direcció General de Programació Econòmica. Tot i que la Nota de Conjuntura recull tradicionalment l’evolució trimestral dels indicadors macroeconòmics, des de l’any 2016 s’ofereix també una Nota anual que fa balanç del conjunt de l’exercici. En els darrers números, les notes de conjuntura han incorporat Requadres per abordar temàtiques específiques de forma més detallada.