• Imprimeix

La transformació de l'Administració tributària de Catalunya ha permès construir una Agència eficient, de qualitat, propera, prestadora de serveis i econòmicament rendible

Torna
Dijous, 27 de desembre de 2018
Fotografia de la roda de premsa

Fotografia de la roda de premsa

 
  • El desplegament territorial,  funcional i tecnològic de l’Agència  suposarà un estalvi progressiu: de 8,25 milions l’any 2018 a 33,71 milions el 2027
  • Després d’assumir la gestió completa dels tributs cedits, al setembre de 2017, la recaptació s’ha incrementat un 14% en transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i un 23% en successions i donacions 
  • Des de la posada en marxa de les 28 oficines territorials i de serveis tributaris, ha crescut el nombre de cites prèvies (92%) i ha disminuït la conflictivitat en els expedients gestionats (-9,5%) i la demora en el temps de resolució de recursos (-38%)
  • Les oficines territorials han atès més de la meitat (54%) dels contribuents que s’han adreçat a l’ATC i han gestionat el 44% dels expedients presentats
 
Els ciutadans de Catalunya disposen, avui, d’una Agència tributària que gestiona i recapta tots els tributs cedits i propis, que presta serveis de qualitat i proximitat a través de 203 punts d’atenció situats arreu del territori, amb una plantilla de 721 treballadors més professionalitzats, una administració que avança en la digitalització i que col·labora amb tots els actors de l’ecosistema tributari.
 
Dit d’una altra manera: el desplegament funcional, territorial i tecnològic de l’Administració tributària de Catalunya s’ha traduït en un millor servei, de més qualitat, més eficient i proper al ciutadà, eficaç en la lluita contra el frau fiscal i econòmicament viable, “amb un impacte positiu rellevant sobre els pressupostos consolidats de la Generalitat de Catalunya”, ja què suposarà un estalvi directe i progressiu (en valors constants): de 8,25 milions d’euros l’any 2018 a 33,71 milions d’euros el 2027. 
 
Aquestes són les principals conclusions de l’informe “Balanç de la transformació de l’Administració tributària de Catalunya” que ha elaborat la Secretària d’Hisenda de la Generalitat, coincidint amb el primer any de l’assumpció de la gestió integral dels tributs propis i cedits i la culminació del desplegament territorial de l’ATC amb la posada en marxa -l’1 de setembre del 2017- de les 28 oficines territorials i de serveis tributaris.
 
L’Informe analitza la transformació de l’ATC des del 2013 i posa especial èmfasi en l’anàlisi dels resultats obtinguts després d’un any del desplegament territorial i l’assumpció de la pràctica totalitat de les competències en matèria fiscal. Això vol dir la gestió i recaptació dels tributs propis i cedits i la gestió executiva dels deutes, tasques que fins a l’1 de setembre del 2017 tenia delegades, en part, als registradors de la propietat i a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), respectivament. 
 
 
Eficient
 
En aquest sentit, l’Agència Tributària de Catalunya s’ha fet responsable de la gestió completa dels tributs cedits amb mitjans propis i ha passat de recaptar el 43% de l’impost de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats (ITP i AJD), i successions i donacions (ISD) l’any 2016, al 100% a partir de l’1 de setembre del 2017. Això ha estat possible gràcies al desplegament de personal i territorial de l’ATC. Segons l’Informe, “malgrat la complexitat d’aquest procés, els resultats demostren que la recaptació d’aquests tributs no s’ha vist afectada”, sinó tot el contrari: de gener a agost del 2018 la recaptació s’ha incrementat un 14% en ITP i AJD, i un 23% en ISD, respecte al mateix període del 2017.
 
Durant aquest període, l’ATC també ha anat assumint progressivament funcions que fins ara tenia encarregades a l’AEAT, com la recaptació dels deutes en període executiu. En aquest sentit, l’agència catalana, l’any 2018 ja ha assumit el 92% dels deutes tributaris propis (el 97% en import).
 
Prestadora de serveis per a altres administracions públiques
 
A banda d’assumir la gestió dels deutes propis, i amb la voluntat de millorar la cooperació entre administracions, l’Agència catalana també s’ha convertit en prestadora de serveis de recaptació executiva -deutes tributaris i no tributaris- per a altres ens i organismes públics. Aquí s’inclouen altres departaments de la Generalitat, entitats i organismes del seu sector públic (Servei Català de Trànsit, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència Catalana de Residus, entre d’altres) i, alguns dels ens locals adherits a la xarxa Tributs de Catalunya, a partir de la signatura de convenis de col·laboració, com els ajuntaments de Barcelona, Sabadell o els consells comarcals del Baix Empordà i la Selva. Així, durant els primers 9 mesos del 2018 l’ATC ja ha gestionat 243.725 deutes no propis, fet que representa un increment del 1.245% des de l’any 2015.  
 
Propera i de qualitat
 
A mitjans de 2016, l’ATC va iniciar un procés de desplegament d’un nou model d’oficines pròpies de gestió tributària arreu del territori, amb funcions d’atenció, assistència i informació al contribuent, comprovació, liquidació i recaptació de tributs. Un procés que va culminar l’1 de setembre del 2017 quan l’ATC va passar de tenir 4 seus (quatre delegacions) a un total de 32 oficines: 1 oficina central de gestió (Barcelona); 3 delegacions territorials (Girona, Lleida i Tarragona); 15 oficines territorials; i 13 oficines de serveis tributaris. Aquest desplegament territorial de l’Agència, s’ha reforçat amb un creixement del personal de l’ATC, que quasi bé s’ha doblat al  passar de 369 treballadors el juliol de 2015, a 721 el 31 d’agost del 2018.
 
L’Informe conclou que el desplegament territorial “ha aportat nombrosos beneficis” tant per a l’Agència catalana com per als contribuents. Per exemple, ha permès augmentar l’eficiència i la qualitat en la gestió i el servei al contribuent: en un any les oficines territorials han atès més de la meitat (54%) dels contribuents que s’han adreçat a l’ATC i han gestionat el 44% del total dels expedients presentats.
 
També, des de la posada en marxa de les oficines territorials, ha disminuït la conflictivitat en els expedients gestionats (-9,5%) i la demora en el temps de resolució de recursos (-38%) i ha crescut el nombre de cites prèvies (+92%). Un altre dels indicadors que posen de manifest el bon funcionament del nou model és que més d’un 86% dels contribuents asseguren mostrar-se molt satisfets amb el servei rebut a les oficines territorials.
 
Aquest model de descentralització es complementa amb 171 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya En els darrers anys, l’ATC ha signat múltiples convenis de col·laboració amb els ens que formen part de Tributs de Catalunya per posar en marxa de manera progressiva acords per a la prestació de serveis a través de la finestreta única tributària amb un total de 203 punts d’atenció -amb un potencial d’actuació sobre 911 municipis que cobreixen el 86% de la població- i la gestió de la recaptació executiva.
 
Eficaç en la lluita contra el frau fiscal
 
L’eficàcia en la lluita contra el frau també ha augmentat notablement amb la posada en marxa de les oficines territorials: s’ha incrementat el 21% i el 93%la quota mitjana de les liquidacions d’ITP-AJD i ISD, respectivament. Això s’explica perquè l’ATC, en línia amb el que fan les agències tributàries avançades, ha dut a terme una política de segmentació de contribuents i ha concentrat els seus esforços en aquells que tenen major capacitat econòmica.
 
Una administració que avança en la digitalització
 
Més enllà del desplegament territorial i de personal de l’ATC, durant aquests anys la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació tributaris per donar resposta als reptes de futur de la hisenda catalana, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i, al mateix temps, facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
 
Aquest Pla de transformació digital de l’agència s’ha visualitzat amb l’entrada en funcionament del nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU (serveis i processos per a la relació integral amb l’usuari tributari). Des del juliol del 2017, l’e-SPRIU gestiona l’impost sobre les begudes ensurades envasades i també l’impost d’estades en establiments turístics, l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre grans establiments comercials. A diferència del G@UDI, vigent des de l’any 2002, aquest nou sistema permet gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu.
 
Una altra de les conseqüències més visibles d’aquesta transformació digital és l’impuls que ha suposat per a la tramitació telemàtica d’autoliquidacions: s’ha passat d’un 20% de presentacions en línia l’any 2015 a un 74% el 2018.
 
Econòmicament rendible
 
Finalment, l’informe conclou que la transformació de l’ATC ha estat “econòmicament rendible des del punt de vista pressupostari”. El conjunt d’iniciatives realitzades ha tingut un impacte positiu en el pressupost consolidat de la Generalitat del 2018 de 8,25 milions d’euros. Aquest efecte positiu anirà creixent i el 2027 se situarà en 33,71 milions d’euros. En total, s’estima un estalvi de 23,02 milions d’euros de mitjana anual durant els propers deu anys.